From Heaven to Hell.

Divendres passat vaig acabar la substitució al centre de primària on havia estat des de començament de curs. Va ser un dia molt emotiu, perquè pels nens jo era la mestra d'anglès titular, no la substituta, ja que em vaig incorporar un dia abans que comencés el curs escolar i només em coneixien a mi.
Pels temps que corren i les escoles que he voltat, aquesta és la millor escola on he estat. He tingut unes companyes meravelloses, carinyoses, col.laboradores, disposades a fer-te la vida laboral més fàcil... Uns encants i això és difícil trobar-ho a la feina on sol haver competitivitat e individualisme.
Els nens eren també molt macos. Alguns tenien problemes, pobrets meus, i donaven més feina, però era la feina que et pot donar una criatura normal i corrent amb un bon entorn familiar i social.
Quan van saber que marxava, els nens em van fer uns murals amb desitjos a totes les classes i les mestres una megapostal firmada per elles i unes arrecades de plata. Quina pena tan gran que se m'acabés la substitució! Aquests dies m'han estat enviant missatges per saber com estic i, inclús la meva substituida m'ha trucat i m'ha dit que els nens pregunten molt per mi i em troben a faltar. ;) Què macos...

I aquesta setmana (ara ve això del Hell) m'han enviat a un institut de secundària (sí, després de quatre anys a primària) i són uns perles de cuidado. Estic tan enyorada i desmotivada...

Però em vull quedar amb aquests 8 mesos a una escola meravellosa. Quina sort haver-los pogut viure. ;)